Atzavara

L’atzavara és una planta originària de Mèxic i cultivada arreu del món. Fou introduïda a Europa al principi del segle XVI pels conqueridors espanyols. Des d'aleshores, a la Península Ibérica s’ha cultivat amb fins ornamentals, com a planta tèxtil, per construir edificacions rurals tradicionals i per assenyalar camins.

Es tracta d’una planta robusta formada per grans rosetes de fulles grisenques, gruixudes, carnoses i dures, de fins a dos metres de llargada, que creixen des del sòl mateix. Presenten el marge espinós i estan acabades amb una punxa dura. Les flors apareixen a l'estiu sobre una llarga tija llenyosa que pot arribar a fer deu metres d'alçada. La flor de l'espigó de l'atzavara s'anomena ballador o teixidor perquè al més petit moviment els estams es belluguen. L'atzavara té un cicle vital d’uns 25 anys, al llarg dels quals només floreix una vegada. La planta mor després de la floració.

La seva capacitat adaptativa l'ha naturalitzat tal manera que s'ha estès per tot el litoral mediterrani. Si bé es troba en parcs i jardins públics i privats, creix espontàniament en penya-segats, territoris escarpats i marges. Prefereix terrenys pedregosos, erosionats, prop de la costa, assolellats i càlids.

La presència de l’atzavara en el nostre territori ha donat a la planta dimensió cultural. Apareix en obres de poetes, escriptors, pintors i il·lustradors. Forma part, especialment, de l'imaginari visual de Joan Miró, que la integra en el paisatge d'infància que l'acompanyarà durant tota la vida.

L'excepcional resistència i les extraordinàries fulles converteixen sovint l’atzavara en llenç d’expressió autobiogràfica de qui la contempla. El grafit incisiu que lesiona la planta esdevé, al mateix temps, rastre de l’encontre entre espècies i prova de la resiliència de l’atzavara.

L’atzavara, avui, està inclosa en l’Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España i, per aquest motiu, s’ha procedit a eliminar-ne exemplars.

FOTOPUBLICA.NET | Pere Freixa & Mar Redondo | info@fotopublica.net